Vés al contingut

Sebastià Bosom i Isern

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSebastià Bosom i Isern
Biografia
NaixementSebastià Bosom i Isern
18 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata
Puigcerdà (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 2008 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Puigcerdà
ResidènciaPuigcerdà
Formació professionalDiplomat en Magisteri. Llicenciat en Geografia i Història per la UB
Activitat
OcupacióArxiver i historiador. Director de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
Premis

Sebastià Bosom i Isern (Barcelona, 18 de novembre de 1955 - Puigcerdà, 12 d'agost de 2008) fou el director de l'Arxiu Històric Comarcal de la Cerdanya, avui dia Arxiu Comarcal de la Cerdanya, des de la seva creació, el 1989, fins a la seva mort.[1]

Biografia

[modifica]

Tercer fill de Joaquim Bosom i Soler, carreter de Guils de Cerdanya, i de Concepció Isern i Taberner, modista descendent de Prullans i de Guils, visqué a Puigcerdà des de pocs dies després d'haver nascut a Barcelona. Estudià primària a les Escoles Pies de Puigcerdà i la diplomatura en magisteri a Barcelona. Començà després els estudis en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i se'n llicencià el 1981.[1]

Sent estudiant ja col·laborà a l'Arxiu Municipal de Puigcerdà amb l'arxiver mossèn Mossèn Salvador Galceran i Vigué, amb qui organitzà els fons municipal i notarial. El 1983 va ser-hi contractat com a arxiver adjunt. El 1989 s'inaugura l'Arxiu Històric Comarcal de la Cerdanya i se'l nomena director.

Formà part de la Comissió Nacional d'Avaluació i Tria de Documentació de Catalunya en diversos grups de treball, i el 1996 se li va atorgar el premi honorífic de Cerdà de l'Any.[1]

Fou articulista al voltant de la història local de la Cerdanya en diverses revistes d'àmbit comarcal (Regió7, Rufaca, Punt Diari de Girona, Ceretania...) i publicà monografies del mateix tema. També fou membre de diverses associacions culturals de la comarca (l'Institut d'Estudis Ceretans, el Museu Cerdà, el Comité Scientifique du Musée de Cerdagne, etc.).[1]

Al seu enterrament, d'afluència massiva, hi fou present l'aleshores conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras.[2]

El 2010 la sala d'estudi de l'arxiu fou batejada amb el seu nom i es presentà una bibliografia de la seva obra.[3] El 2013 es començà a atorgar un premi amb el seu nom per a treballs de recerca sobre la Cerdanya.

Obres

[modifica]

En la bibliografia que se'n presentà el 2010 hi ha 109 obres, escrites entre els anys 1982 i 2009, en què és autor o coautor, i no hi ha presents els articles d'opinió ni d'altres en què no ha quedat constància oficial de la seva participació:

  • BOSOM I ISERN, Sebastià; FORNS DE RIVERA, Cristina. Catàleg de pergamins de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. 257 p. (Arxius i Documents; Eines de Recerca). ISBN 9788439377917.
  • BOSOM I ISERN, Sebastià; MERCADAL FERNÁNDEZ, Oriol; OLESTI VILA, Oriol. "Història i patrimoni artístic". Dins Atles comarcal de Catalunya: 15: Cerdanya [cd-rom]. Barcelona; Institut Cartogràfic de Catalunya, Diputació de Girona, 2007. 1 cd-rom. ISBN 9788439374954.
  • BOSOM I ISERN, Sebastià. "Santa Maria de Puigcerdà". Dins L'art gòtic a Catalunya: vol II: Arquitectura. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. p. 147-149. ISBN 8441208905.
  • BOSOM I ISERN, Sebastià. "Arxius i fronteres a la Cerdanya". Arxius. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 34 (estiu 2002). p. 1-2.
  • BOSOM I ISERN, Sebastià; SOLÉ i IRLA, Martí. Carrers i places de Puigcerdà: una passejada per la seva història. Puigcerdà: l'Ajuntament, Arxiu Històric Comarcal, 1998. 176 p.
  • BOSOM I ISERN, Sebastià; DENJEAN, Claude; MERCADAL, Oriol; SUBIRANAS, Carme. "El Call i el convent de Sant Francesc de Puigcerdà (Cerdanya): recerca documental i arqueològica". Tribuna d'Arqueologia: 1993-1994. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1995. p. 135-152." ISBN 8439336306. ISSN 1130-7781.[4]
  • BOSOM I ISERN, Sebastià, MERCADAL I FERNÁNDEZ, Oriol. "Societat". Dins Catalunya Romànica: VII: La Cerdanya i el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 56-60. ISBN 8477399514.
  • BOSOM, Sebastià. "Guia d'Història local. La Cerdanya". L'Avenç. Barcelona: l'Avenç. Núm. 169, (1993), p. 39-42. ISSN 0210-0150
  • BOSOM I ISERN, Sebastià. Puigcerdà. Girona: Diputació de Girona, Caixa de Girona, 1993. 96 p. (Quaderns de la Revista de Girona; 41). ISBN 8480670150.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Simon, 2012, p.5
  2. CeretaniaTV, 2008
  3. Ajuntament de Puigcerdà, 2010
  4. «El Call i el convent de Sant Francesc de Puigcerdà (Cerdanya): recerca documental i arqueològica», 1993-1994. [Consulta: 30 desembre 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]